Grottes des Canalettes: química a les coves a la Catalunya Nord

Aquesta setmana d'agost hem estat, com cada any, amb uns amics de camping, per compartir uns dies de vacances. En aquesta ocasió hem anat a Vernet-les-Bains, on hem tingut l'ocasió de fer excursions i veure llocs interessants. Una de les visites ha estat a unes coves molt aprop d'on ens allotjàvem: www.grottescanalettes.com .

La visita és molt interessant, ja que la cova és molt gran i amb diverses cambres o parts molt diferents però d'una gran bellesa; hi podem trobar estalagtites, estalacmites, columnes, excèntriques, etc... No m'he pogut estar de fer unes quantes fotos per a que us en feu una idea:

La part més "química" de la visita està present quan arribem a una de les zones on hi ha un petit llac, al fons del qual els diversos minerlas formen agrupacions curioses, com si es tractés de coliflors. Aquestes agrupacions són cristalls de carbonat de calci (CaCO3) i tenen aquest aspecte:

D'altra banda el color d'algunes de les columnes, estalagtites, etc... és degut a la presència d'algun element o no en el compost que les forma, de manera que obtenim diferents colors:

Al final de la visita i després d'un audiovisual de 22 minuts projectat sobre la pedra, la visita acaba amb un petita exposició amb dades interessants sobre l'aigua i el seu paper en la creació d'aquestes coves; entre d'altres informacions, s'indica que Lavoisier va sr que li va descobrir (com a compost químic, s'entén); que Gay-Lussac, Dalton i Avogadro són els que la van anomenar; i que el filòsof Plató, en el seu "Llibre VIII de le Lleis", ja parlava de protegir-la i castigar els infractors que la contaminessin o malbaratessin.

Com a última curiositat, es comenta que si la Terra tingués el tamany d'una taronja, l'aigua de la que disposaríem equivaldria a una gota repartida per tota la seva superfície: veurem si algú és capaç de comprovar aquest càlcul!

Per cert, imprescindible anar abrigat, ja que la temperatura de dins és d'uns 14 ªC.

Museu Elder de Ciencia y Tecnología, Gran Canaria

A Las Palmas de Gran Canaria hi ha un museu de ciència i tecnologia molt interessant: el Museo Elder. Està situat al barri de Santa Catalina, zona nova i ben comunicada. Hi hem anat i ha superat les nostres espectatives: el que sortia a la web era poca cosa amb el que t'hi trobes un cop allà.

Només entrar et trobes un enginy que hipnotitza: la màquina de Betancourt, on pots estar mirant una bona estona com es mouen les boletes del mecanisme.

A continuació, hem trobat una exposició sobre la història de la mesura amb un munt de referències interessants que ja coneixiem i altres que no. Es parla de la diversitat de mesures a l'estat espanyol i com es van unificar les unitats.

També es fa referència a la mesura del cos humà (batecs, alçada...) així com a la informació de les etiquetes dels aliments, sent interessant la web www.midietacojea.com.

Un altre apartat té a veure amb la mesura del univers, incloent un panell dedicat a un dels experiments que més m'agraden, el de la mesura de la Terra d'Eratòstenes, fa 2300 anys.

Tambe hem trobat referències als sòlids platònics que vam fer com a activitat de Matemàtiques en relació a la primera Taula PeriòBRICa que vam construir a l'Institut Marta Mata de Montornès.

A part de totes aquestes informacions científiques, el museu inclou tasts de realitat virtual, simulacions de vol, reproduccions de naus espacilas i avions, un munt d'enigmes i jocs matemàtics, així com experiments interactius, l'actualitat científica a les Canàries amb diferents propostes d'enginyeria, biodiversitat, energies renovables (molt curiços el que s'està fent a l'illa de El Hierro)... i finalment un recull de maquetes amb creacions d'enginyeria de Agustín de Betancourt, enginyer canari que va acabar treballant per al Tzar de Rússia. A l'última planta s'hi inclou un quadre amb 100 dels científics més brillants de tots els temps en iun quader a l'estil de "L'Escola d'Atenes".

A més a més, a una de les parets externes del museu està escrita una frase ben bonica:

"El més important és no deixar de fer-se preguntes"

Caldrà tornar-hi, una visita del més interessant, on hi hem estat matí i tarda!

Canvis d'energia amb el saltwater car

Vacances! Aquest any hem anat amb la família a l'illa de Gran Canària i avui hem dedicat el dia a visitar Las Palmas. Al matí hem anat al barri fundacional de Vegueta, on després de caminar una mica hem visitat el Museo Casa de Colón; gran errada si no hi haguéssim anat, com era la nostra primera intenció. Molt recomanable, l'edifici espectacular, mapes amb els seus viatges molt ben explicats i videos sobre els aparells que portaven els vaixells per orientar-se: astrolabi, regleta, noctulabi, etc... Ja farem uns altra entrada sobre això. A part, maquetes dels vaixells, reproducció de la cambra de Colón, mostres d'art precolombí, quadres de l'època... molt complert i interessant.

Hem dinat molt bé per la zona: papas arrugás, gofio, calamares saharianos... A la tarda hem passejat pel barri i pel de Triana, tot ple de botigues; entre d'altres la botiga Tiger, on no m'he pogut estar, per 6 €, de comprar un cotxe que funciona amb una solució d'aigua i sal! Com és possible?

Resulta que per aquest preu tenim una pila, amb un ànode de magnesi i un càtode d'aire. Estan separades per un paper de filtre mullat per la solució salina (en proporció 5 a 1) que fa de pont salí i activa la pila, que està connectada a una bobina que transforma l'energia química de la pila en mecànica i per uns engranatges es transmet a les rodes davanteres.

Ha costat una mica que funcionés, ja que el contacte no era bo, però al final ho hem aconsseguit. A veure qui s'anima a muntar-lo i a explicar les reaccions redox que hi tenen lloc. Jo hem posaré a investigar sobre el tema, que tinc molt rovellat el tema de l'electroquímica.

Aquí us deixo un vídeo amb el muntatge i funcionament de l'andròmina en qüestió.

Let's assemble a Salt Water Battery Car Kit