Benvolgut alumnat!
Veig que alguns de vosaltres visiteu el blog però sou tan tímids que no deixeu comentaris. Bé, canviaré la tàctica i uns "picaré" amb algunes preguntes sobre el que hem vist avui a classe.
Però abans de les preguntes, recordem la gesta del nostre amic Felix Baumgartner, l'heroi austríac de la física que va batre alguns records mundials amb la seva caiguda lliure. Suposo que ja l'heu vist però us deixo el vídeo de la seva proesa.
http://www.youtube.com/watch?v=FHtvDA0W34I
A l'examen de fa uns dies us vaig preguntar sobre si els càlculs de la notícia coincidien amb els vostres càlculs. Ens deiem que es va llençar des de 39.000 metres d'altitud i que als 40 segons de caiguda lliure tenia una velocitat de 1.173 Km/h. Si apliquem la fòrmula v = v0 - gt ens donaria que la velocitat que tindria seria de 392 m/s. Si passem els 1.173 km/h a m/s ens dona 325,8 m/s. Per què aquesta diferència? Algú sap la resposta?
Més preguntes! Avui hem parlat de les forces gravitatòries i han sortit molts noms. La primera pregunta és: quin dels personatges que hem anomenat va dir allò "E pur si muove!". I què vol dir aquesta frase?
Una altra pregunta: com es diu la galàxia on vivim? Ja ho sabeu? Què ràpids! Però, per què es diu així?
Ens veiem! Fins ara.
Lloc de trobada pels que tenim curiositat i ens agrada la CIÈNCIA i la seva DIVULGACIÓ, sobretot a les aules de l'ESO. Hi trobareu activitats, pensaments, projectes, vídeos, pràctiques... sorgits del dia a dia a les classes, d'emails, de converses i d'altres formes de COMUNICACIÓ. Potser se'ns obrirà alguna porta, o ens confondrà, o ens ajudarà en el camí, o ens farà dubtar... és a dir, LA VIDA. Tu també pots aportar el que vulguis, siguis de l'espècie que siguis. twitter.com/lapomadenewton
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notícies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notícies. Mostrar tots els missatges
diumenge, 11 de novembre del 2012
dimecres, 15 d’abril del 2009
La Física i les seves unitats
Hola de nou, alumnat!
Ja fa uns dies que estem treballant la part de Física i, com veieu, és bastant diferent al que haviem fet fins ara de Biologia i Geologia. Sobretot, no us desanimeu, ja que al principi no "entra" tan bé com la Biologia, per exemple, però si aprofundim una mica pot ser força divertida. Com sempre us dic, ànim i a treballar!
Us publico una notícia de fa uns anys, però que no deixa de ser curiosa. Fa referència a que, en Física, quan donem un resultat d'un problema, no podem donar només una xifra sinó que cal acompanyar a la xifra amb una unitat (kilograms, segons, metres... el que toqui)... o podem tenir problemes!
Fins demà, que alguns de vosaltres fareu una pràctica de física en la que sortirem una estona al pati.
Ja fa uns dies que estem treballant la part de Física i, com veieu, és bastant diferent al que haviem fet fins ara de Biologia i Geologia. Sobretot, no us desanimeu, ja que al principi no "entra" tan bé com la Biologia, per exemple, però si aprofundim una mica pot ser força divertida. Com sempre us dic, ànim i a treballar!
Us publico una notícia de fa uns anys, però que no deixa de ser curiosa. Fa referència a que, en Física, quan donem un resultat d'un problema, no podem donar només una xifra sinó que cal acompanyar a la xifra amb una unitat (kilograms, segons, metres... el que toqui)... o podem tenir problemes!
Fins demà, que alguns de vosaltres fareu una pràctica de física en la que sortirem una estona al pati.
La sonda espacial Mars Climate estrella en Marte.
¿Son importantes las unidades de medida?
(text extret de la revista digital "El rincón de la Ciencia")
El pasado 23 de Septiembre de 1999 nos llegó la noticia de que la sonda espacial Mars Climate, enviada por la NASA para mantenerse en órbita marciana y estudiar el clima del planeta, se estrelló en Marte y quedó completamente destruida. Según fuentes de la NASA el desastre fue debido a un error en la conversión al Sistema Internacional de unidades de los datos que se habían suministrado al ordenador de abordo.
¿Por qué ha ocurrido el desastre? Según los datos que ha proporcionado la NASA, en la construcción de la sonda espacial participaron varias empresas. En concreto la Lockheed Martin Astronauticsde Denver fue la encargado de diseñar y construir la sonda espacial, mientras que la Jet Propulsion Laboratory de Pasadena fue la encargada de programar los sistemas de navegación de la sonda. P
ero resulta que los dos laboratorios no trabajan de la misma manera, el primero de ellos realiza sus medidas y proporciona sus datos con el sistema anglosajón de unidades (pies, millas, libras, ....) mientras que el segundo utiliza el Sistema Internacional de unidades (metros, kilómetros, kilogramos, ...).
Así parece que el primero de ellos realizó los cálculos utilizando el sistema anglosajón y los envió al segundo, pero los datos que proporcionó iban sin especificar las unidades de medida utilizadas de manera que el segundo laboratorio utilizó los datos numéricos que recibió pero los interpretó como si estuvieran medidos en unidades del Sistema Internacional. El resultado fue que los ordenadores de la nave realizaron los cálculos de aproximación a Marte de una forma errónea, por lo que la nave quedó en una órbita equivocada que provocó la caída sobre el planeta y su destrucción al chocar con la atmósfera marciana.
El pasado 23 de Septiembre de 1999 nos llegó la noticia de que la sonda espacial Mars Climate, enviada por la NASA para mantenerse en órbita marciana y estudiar el clima del planeta, se estrelló en Marte y quedó completamente destruida. Según fuentes de la NASA el desastre fue debido a un error en la conversión al Sistema Internacional de unidades de los datos que se habían suministrado al ordenador de abordo.
¿Por qué ha ocurrido el desastre? Según los datos que ha proporcionado la NASA, en la construcción de la sonda espacial participaron varias empresas. En concreto la Lockheed Martin Astronauticsde Denver fue la encargado de diseñar y construir la sonda espacial, mientras que la Jet Propulsion Laboratory de Pasadena fue la encargada de programar los sistemas de navegación de la sonda. P
ero resulta que los dos laboratorios no trabajan de la misma manera, el primero de ellos realiza sus medidas y proporciona sus datos con el sistema anglosajón de unidades (pies, millas, libras, ....) mientras que el segundo utiliza el Sistema Internacional de unidades (metros, kilómetros, kilogramos, ...).
Así parece que el primero de ellos realizó los cálculos utilizando el sistema anglosajón y los envió al segundo, pero los datos que proporcionó iban sin especificar las unidades de medida utilizadas de manera que el segundo laboratorio utilizó los datos numéricos que recibió pero los interpretó como si estuvieran medidos en unidades del Sistema Internacional. El resultado fue que los ordenadores de la nave realizaron los cálculos de aproximación a Marte de una forma errónea, por lo que la nave quedó en una órbita equivocada que provocó la caída sobre el planeta y su destrucción al chocar con la atmósfera marciana.
dijous, 19 de març del 2009
El depredador més gran de la història va patrullar els mars i va pesar 45 tones
Una recreació del gegantí pliosaure, que arribava als 15 metres de llarg, capturant un plesiosaure. Foto: ATLANTIC PRODUCTIONS
17/03/09
AGÈNCIES OSLO (EL PERIODICO)
Les restes d'un monstre carnívor que va habitar els mars en el regnat dels dinosaures i va superar en mida el famós Tiranosaurus Rex, el predador més gran del Cretàcic, han estat descobertes en una illa de l'arxipèlag àrtic de Svalbarb.
Segons publiquen la Universitat i el Museu d'Història Natural d'Oslo (Noruega), un grup d'investigadors noruecs dirigits pel doctor Jorn Hurum i que comptaven amb l'ajuda del professor Patrick Druckenmiller, considerat una autoritat mundial en rèptils marins i membre del Museu del Nord de la Universitat d'Alaska, han trobat la part posterior del crani de l'animal al sud-oest de l'illa noruega de Spitsbergen.
La troballa "ha estat descrita com un dels descobriments més significatius del Juràssic". El depredador ha estat identificat com una nova espècie de pliosaure, un grup ja extint de rèptils aquàtics caracteritzats per un crani enorme, un coll curt i quatre aletes per desplaçar-se a l'aigua.
Dues vegades més gran que el 'Tiranosaurus Rex'
Les mesures de la part posterior del crani i 20.000 fragments ossis més trobats a l'illa àrtica mostren que la criatura ocupava la cúspide de la cadena alimentària i vivia a base de menjar calamars, peixos i altres rèptils marins.
Per fer-se una idea de la colossal mida del pliosaure, el seu cap era dues vegades més gran que el del Tiranosaurus Rex i la seva mandíbula estava esquitxada de dents de gairebé 30,5 centímetres de longitud.
Els paleontòlegs calculen que l'animal, amb una mossegada que era quatre vegades més poderosa que la del Tiranosaurus Rex, mesurava 15 metres de llarg, pesava 45 tones i va dominar els oceans fa 147 milions d'anys.
Un delfín rosa único en el mundo sorprende a los científicos
Foto: ERIK RUE4/03/09
EL PERIÓDICO
LAGO CALCASIEU
Fue descubierto hace un par de años, pero, que se sepa, solo hay uno en el mundo, y sigue maravillando a los científicos. Se trata de un extraño delfín albino, de color rosado y carácter esquivo que habita el lago Calcasieu, en el sur de EEUU.
El animal se deja ver junto a otros cuatro delfines, todos grises y normales, y las únicas fotos disponibles (como la que acompaña esta información) fueron tomadas por el capitán de un pequeño barco que suele navegar por el lugar.
Los únicos parientes conocidos son los delfines rosados (que no albinos) que habitan la cuenca del río Amazonas, en Suramérica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)