Grottes des Canalettes: química a les coves a la Catalunya Nord

Aquesta setmana d'agost hem estat, com cada any, amb uns amics de camping, per compartir uns dies de vacances. En aquesta ocasió hem anat a Vernet-les-Bains, on hem tingut l'ocasió de fer excursions i veure llocs interessants. Una de les visites ha estat a unes coves molt aprop d'on ens allotjàvem: www.grottescanalettes.com .

La visita és molt interessant, ja que la cova és molt gran i amb diverses cambres o parts molt diferents però d'una gran bellesa; hi podem trobar estalagtites, estalacmites, columnes, excèntriques, etc... No m'he pogut estar de fer unes quantes fotos per a que us en feu una idea:

La part més "química" de la visita està present quan arribem a una de les zones on hi ha un petit llac, al fons del qual els diversos minerlas formen agrupacions curioses, com si es tractés de coliflors. Aquestes agrupacions són cristalls de carbonat de calci (CaCO3) i tenen aquest aspecte:

D'altra banda el color d'algunes de les columnes, estalagtites, etc... és degut a la presència d'algun element o no en el compost que les forma, de manera que obtenim diferents colors:

Al final de la visita i després d'un audiovisual de 22 minuts projectat sobre la pedra, la visita acaba amb un petita exposició amb dades interessants sobre l'aigua i el seu paper en la creació d'aquestes coves; entre d'altres informacions, s'indica que Lavoisier va sr que li va descobrir (com a compost químic, s'entén); que Gay-Lussac, Dalton i Avogadro són els que la van anomenar; i que el filòsof Plató, en el seu "Llibre VIII de le Lleis", ja parlava de protegir-la i castigar els infractors que la contaminessin o malbaratessin.

Com a última curiositat, es comenta que si la Terra tingués el tamany d'una taronja, l'aigua de la que disposaríem equivaldria a una gota repartida per tota la seva superfície: veurem si algú és capaç de comprovar aquest càlcul!

Per cert, imprescindible anar abrigat, ja que la temperatura de dins és d'uns 14 ªC.

Museu Elder de Ciencia y Tecnología, Gran Canaria

A Las Palmas de Gran Canaria hi ha un museu de ciència i tecnologia molt interessant: el Museo Elder. Està situat al barri de Santa Catalina, zona nova i ben comunicada. Hi hem anat i ha superat les nostres espectatives: el que sortia a la web era poca cosa amb el que t'hi trobes un cop allà.

Només entrar et trobes un enginy que hipnotitza: la màquina de Betancourt, on pots estar mirant una bona estona com es mouen les boletes del mecanisme.

A continuació, hem trobat una exposició sobre la història de la mesura amb un munt de referències interessants que ja coneixiem i altres que no. Es parla de la diversitat de mesures a l'estat espanyol i com es van unificar les unitats.

També es fa referència a la mesura del cos humà (batecs, alçada...) així com a la informació de les etiquetes dels aliments, sent interessant la web www.midietacojea.com.

Un altre apartat té a veure amb la mesura del univers, incloent un panell dedicat a un dels experiments que més m'agraden, el de la mesura de la Terra d'Eratòstenes, fa 2300 anys.

Tambe hem trobat referències als sòlids platònics que vam fer com a activitat de Matemàtiques en relació a la primera Taula PeriòBRICa que vam construir a l'Institut Marta Mata de Montornès.

A part de totes aquestes informacions científiques, el museu inclou tasts de realitat virtual, simulacions de vol, reproduccions de naus espacilas i avions, un munt d'enigmes i jocs matemàtics, així com experiments interactius, l'actualitat científica a les Canàries amb diferents propostes d'enginyeria, biodiversitat, energies renovables (molt curiços el que s'està fent a l'illa de El Hierro)... i finalment un recull de maquetes amb creacions d'enginyeria de Agustín de Betancourt, enginyer canari que va acabar treballant per al Tzar de Rússia. A l'última planta s'hi inclou un quadre amb 100 dels científics més brillants de tots els temps en iun quader a l'estil de "L'Escola d'Atenes".

A més a més, a una de les parets externes del museu està escrita una frase ben bonica:

"El més important és no deixar de fer-se preguntes"

Caldrà tornar-hi, una visita del més interessant, on hi hem estat matí i tarda!

La circulació de la sang

Els professors de Ciències Naturals tenim la sort de tenir desdoblaments, de manera que podem treballar amb la meitat dels alumnes durant 1 hora a la setmana.

L'altre dia vam dividir la classe en 4 parts:

1.- Durant 10-15 minuts el professor explica la circulació menor i la circulació major de la sang, dibuixant un cor amb les seves parts i indicant els 6 llocs per on passa la sang:
(1) Ventricle dret (2) Pulmons (3)Aurícula esquerra: circulació menor, on la sang deixa el CO2 als pulmons i es carrega amb O2

(4) Ventricle esquerre (5) Cèl·lules del cos (6) Aurícula dreta: circulació major, on la sang va carregada d'oxigen a totes les cèl·lules i recull d'elles el CO2 que retorna al cor per ser portada als pulmons per a la seva expulsió del cos

2.- ¿Ho han entès els nois i noies? Ara els reparteixo uns fulls amb un paper que han de representar: pulmó dret, arícula esquerra, CO2, glòbul vermell, cervell, ronyó, ventricle dret, O2, etc... i els deixo sols durant 15 minuts: cal que s'organitzin i representin la circulació de la sang. Una idea és que qui fa d'oxígen estigui fora de l 'aula, qui fa de pulmó a la porta, fent que l'aula representi l'interior del cos humà.

3.- Un cop han assajat, fan la representació i val a dir que la majoria vau ser capaços de reproduir el funcionament de la circulació perfectament.

4.- La última part consisteix a escriure un breu text explicant la circulació de la sang.

A veure si em doneu idees per seguir fent coses així.

Sucre a dojo!

Aquests últims dies hem treballat en un exposició sobre la quantitat de sucre que porten alguns aliments que consumim. El sucre és necessari per al nostre organisme, sí, però una quantitat per sobre de les recomanacions de la O.M.S. no és gens saludable. I és molt fàcil passar-nos d'aquesta recomanació, sobretot si ingerim aliments com aquests:

Preguntes, preguntes i més preguntes

Benvolguts alumnes! Sembla que molts de vosaltres aneu per científics... no pareu de fer preguntes sobre qüestions de ciència a classe i precisament això és el que fan els bons científics. De vegades les respostes poden ser més complicades de trobar o fins i tot ens hem de conformar amb altres preguntes encara millor fetes. Com ho veieu tot plegat? Anem a llençar a l'aire la primera pregunta, de la que ja hem obtingut respostes, però estaria bé que les possèssiu aquí i a veure si entre tots trobem la "veritat". Podríem agafar un full de paper suposant que "realment" només tingués 2 dimensions? A veure què hi dieu! Fins demà! Ah, feu els deures!

PD: una de les resposts a aquesta pregunta ha estat: Què vol dir agafar?

Preguntes, preguntes...i més preguntes

Hola de nou! Doncs ja tenim aquí les vacances, sembla que no tenien d'arribar mai i ja hi som. Espero que TOTS I TOTES pogueu disfrutar-les al màxim i us ho passeu d'allò més bé. Abans que us poseu el banyador i les xancles i no us els traieu fins el setembre, us demanaré una cosa.

Durant tot el curs heu estat fent un munt de preguntes, la majoria d'elles molt interessants. Algunes han tingut resposta i d'altres no. Us passo la llista de 10 de les vostres preguntes, les que m'han semblat més curioses o treballades o pensades o simplement m'han cridat l'atenció per alguna raó o altra. M'agradaria que votéssiu la que més us agradi. ¿D'acord? Espero els vostres comentaris i VOTACIONS. Fins aviat! I poseu-vos protector solar!

TOP10 preguntes de Ciència

1. ¿Per què els dits s'arruguen quan estem a l'aigua molta estona?
2. ¿Què va passar abans del big bang?
3. ¿Què són les lleganyes i perquè es produeixen?
4. ¿Com és que podem reanimar algú al fer-li el boca a boca si li estem donant aire ple de CO2 i no d'O2?
5. ¿Per què tenim singlot?
6. ¿Per què la gent es mor?
7. Si anem cap al centre de la Terra, ¿la gravetat augmenta?
8. ¿Per què la flama d'un encenedor sempre va cap amunt?
9. ¿Què és la melanina? ¿És una hormona?
10. ¿Què és la vida?

Això ja s'acaba!

Doncs sí, sembla que ja podem començar el compte enrere al quedar només una classe de Ciències de la Naturalesa. Sembla mentida que ja ha passat un curs sencer des d'aquella primera classe, algú se'n recorda? En aquesta última, caldria fer una mica de recapitulació i parlar una mica sobre què us han semblat la matèria. Us passaré un petit qüestionari (que si voleu pot ser anònim) per a que m'enteri jo del que us ha agradat més i menys de les hores de Ciències, si milloraríeu alguna cosa i si hi ha hagut algun tema o activitat que us hagi cridat l'atenció. Prometo no "prendre represàlies".

Espero també els vostres comentaris aquí al bloc, tan positius com negatius, ja sigui per comentar què us ha semblat aquest bloc, què és el que us ha agradat més i menys de les classes (textos, pràctiques amb ordinadors, pràctiques de laboratori, explicacions, etc...) per poder fer-ho millor l'any que ve, sigui amb vosaltres o a algun altre institut.

Us he deixat un acudit per a què rigueu una mica, sobretot els que heu d'anar a fer l'examen de recuperació de la matèria. Ah! I el blog no s'acaba aquí que en els propers dies posaré una altra entrada en la que haureu de votar... ja veureu el què. Fins aviat!

Que la força us acompanyi!

¿Us sona la frase del títol? Bé, no sé si sou seguidors de la saga Star Wars, ja sigui de la trilogia dels anys 70 o la que van fer fa uns 5 o 6 anys; els que ho sou podeu recordar que és una de les frases que més sentit dóna a aquestes pel.lícules. Això us dic: que la força us acompanyi en el que falta de curs (que és ben poc) o sigui que apreteu que encara podeu millorar les notes.

Per cert, per què us parlo d'Star Wars? Bé estem parlant del so i de la llum, i aquestes pel.lícules van destacar, a part de la història en sí, per uns espectaculars efectes especials, sobre tot en la part en que les naus espacials dels Rebels i de l'Imperi protagonitzaven combats amb raigs làser en mig de l'espai... la llàstima de tot això és que en algunes de les escenes van cometre una errada científica important. ¿Sabrieu dir què és el que falla en aquestes escenes? Pista: té a veure, òbviament amb el so... A veure si us animeu a dir la vostra!

La pregunta de l'alumne (1)

Com ja us he comentat més d'una vegada, les classes de Ciències de la Naturalesa de 2n d'ESO a l'IES Marta Mata les trobo molt interessants, per què la majoria de vosaltres esteu constantment fent-vos preguntes, algunes de les quals són les que s'han fet (i fins i tot contestat) les ments científicament més avantatjades de cada època.

I, ves per on, que m'he trobat amb una pregunta que m'ha fet un/una de vosaltres i que jo mateix em vaig plantejar quan era estudiant. És d'aquelles preguntes que quan te la plantegen penses: "Clar, no és lògic!!". A veure si entre tots podem treure'n l'entrallat. Qualsevol teoria que proposeu serà benvinguda, si és que està pensada una mica, clar.

Què dieu? Ah, sí! La pregunta! Aquí va: resulta que quan estem a dalt d'una muntanya acostuma a fer fred, fins i tot, a estar nevat i cal anar abrigats. Quan baixem de la muntanya, fa més caloreta i no cal anar tan abrigats. ¿Com és possible que passi això si quan estem a dalt de la muntanya estem més a prop del Sol i, per tant, hauria de fer més calor?

¿Algú s'atreveix a donar una explicació? Vinga, científics!

Per cert, la foto és d'una muntanya que es diu Kilimanjaro i que està a l'Àfrica. Per més informació... busqueu una mica!

Per Sant Jordi, rosa i llibre...de ciència

Hola de nou, alumnat!

Ja sé que no actualitzo gaire sovint, o sigui que intentaré fer-ho amb més freqüència, vistes les queixes d'alguns dels assidus. Bé, si recordeu, fa un mesos, abans de Nadal us vaig recomanar alguns llibres que a mi em semblaven interessants. Ara és Sant Jordi i segur que teniu un/a pare/mare, un/a germà/germana, cosí/cosina, amic/amiga o xicot/xicota a qui li voleu regalar un llibre i no sabeu quin. Doncs bé, em permeto recordar-vos algunes de les propostes i afegir-ne alguna nova. Recordeu que qualsevol llibre que et regalen acostumes a recordar qui i quan te'l va regalar. Aquí van els que conec o he llegit, però n'hi ha molts més...!



1. "Asimov s'explica o 100 preguntes bàsiques sobre ciència" - Isaac Asimov
100 preguntes plantejades per lectors d'una revista científica i que Asimov intenta respondre de manera que s'entengui. Algunes de les preguntes les heu plantejat EXACTAMENT igual a classe. Algunes explicacions són més difícils que d'altres.




2.- "Seres y estrellas" - Jordi Llompart
El presentador del Telenotícies de TV3 durant molts anys, fa una entrevista a 3 científics (un físic, un astrònom i un antropòleg) i parlen de temes con la vida a la Terra, l'ADN, el Big Bang, etc...). Alguns dels textos els hem llegit a classe (recordeu un ocell-femella que li destrossava el niu al seu marit? O unes balenes que tenien una original manera d'aparellar-se per assegurar la reproducció?).





3. "¿Cuánto pesa una nube?" - Iris Hammelmann
¿Què és la barrera del so? ¿Hi ha fruita als sucs de fruites? ¿Per què hi ha països en què es circula per la dreta i altres per l'esquerra? Aquestes i altres preguntes es responen en aquest llibre que no he llegit sinó que només he fullejat i que tinc pendent de comprar.






4. "Una breve historia de casi todo" - Bill Bryson
Un llibre molt llarg i complert que cal llegir a estonetes i que, entre d'altres coses, explica anècdotes de la vida d'alguns científics (Newton, Einstein...), o càlculs molt curiosos (¿quantes llaunes de refresc caldria apilar una sobre l'altra cobrint tota la superfície de la Terra per tenir el número equivalent de molècules que hi ha en 2 grams d'hidrogen?). És una mica complicat en alguns moments, però als que us agradi la ciència li anireu trobant la gràcia.






5. "Cosmos" - Carl Sagan
Aquest segur que els vostres pares el recorden (i si no, els ho pregunteu) de quan el van fer a la tele fa ja uns quants anys. Més que un llibre, són una sèrie de DVDs en els que es parla des de l'evolució i la velocitat de la llum, fins a l'origen de l'univers i els possibles extraterrestres, tot fet amb unes animacions i unes històries molt originals i amenes. A més, tot des d'un punt de vista molt optimista, que és el que de vegades ens fa falta a la ciència.



Bé, hi ha molts més llibres que m'hauria agradat recomanar-vos, però no em vull fer més pesat. Res més, com sempre espero els vostres interessants comentaris. I d'aquí uns dies, més novetats al bloc!

Un delfín rosa único en el mundo sorprende a los científicos

Foto: ERIK RUE
4/03/09

EL PERIÓDICO
LAGO CALCASIEU

Fue descubierto hace un par de años, pero, que se sepa, solo hay uno en el mundo, y sigue maravillando a los científicos. Se trata de un extraño delfín albino, de color rosado y carácter esquivo que habita el lago Calcasieu, en el sur de EEUU.

El animal se deja ver junto a otros cuatro delfines, todos grises y normales, y las únicas fotos disponibles (como la que acompaña esta información) fueron tomadas por el capitán de un pequeño barco que suele navegar por el lugar.

Los únicos parientes conocidos son los delfines rosados (que no albinos) que habitan la cuenca del río Amazonas, en Suramérica.