Plastificats: generem molt plàstic?

Inspirant-nos en el programa 30 minuts de TV3 de 2018 "Plastificats" https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/plastificats/video/5794260/ hem volgut fer un projecte on intentar conscienciar sobre la quantitat de plàstic que generem a les nostres vides. Els alumnes de 4t de Cultura Científica han recollit, netejat, portat, classificat, ordenat i penjat al passadís de les seves aules tots els envasos que van al contenidor groc que han recollit a casa durant una setmana. També han elaborat uns pòsters sobre els plàstics: com es fabriquen, com es reciclen, quins tipus n'hi ha, els problemes ambientals que generen... aquí en teniu el resultat:

Musée Curie, París

Si ets dels que t’agrada la Ciència, París és un destí molt interessant. Per exemple, la Tour Eiffel és plena dels noms de personatges il•lustres de França: matemàtics, filòsofs, topògrafs, físics, químics... També hi ha diversos carrers que porten els noms de científics amb aportacions importants.

Carrer dedicat a un físic i químic conegut pels alumnes de 3r d’ESO.

Amics i guies ens van recomanar els diferents museus de la ciència que hi ha a la ciutat: la Cité des Sciences et de l'Industrie (ple d’activitats interactives i d’exposicions, com la de microbiota intestinal, fins el 4/8/19, i les de física, concretament la d’astronomia i la de l’evolució d’aquesta branca de la ciència: clàssica, relativista i quàntica); el Palais de la Decouverte (amb demostracions pràctiques de química i exposicions com la de la presència de verí als éssers vius); i el Musée des Arts et Métiers (a aquest no hi vam poder anar, però sembla ser que més enfocat a la part tècnica i de maquinària, amb part del material que va fer servir Lavoisier per a desenvolupar els seus experiments).

Rue Pierre et Marie Curie, on trobareu el Musée Curie.

Vam anar als dos primers museus recomanats, però també un matí ens vam escapar a veure’n un altre, molt més petit i acollidor: el Museu Curie. Situat a prop del Panteó, al carrer Pierre i Marie Curie, consisteix en un sala on hi ha plafons informatius distribuits en 4 temes: A) la família amb 5 premis Nobel; B) el radi, entre el mite i la realitat; C) el laboratori Curie, entre la Física i la Química; D) la Fundació Curie per al tractament del càncer.

Plafó introductori per situar el visitant on es troba. Marie Curie va ser la directora del Laboratori Curie al Institut del Radi, construit el 1914 per allotjar els estudis i les aplicacions de la radiació en el tractament del càncer, fins el 1934.

D’una banda podem veure ressenyes biogràfiques de la família: el matrimoni Curie, format per Pierre Curie i Marie Curie-Sklodowska; i la seva filla Irène i el seu marit, Frédéric Joliot. Entre tots van aconseguir 5 premis Nobel, pels seus descobriments científics, entre ells, els elements radi i poloni, i la radiació articial. Suposo que a tothom li sona el nom de Marie Curie i el relaciona amb la ciència, i en concret amb la radiació, per a més informació, podeu donar un cop d'ull a la xarxa.

També es poden veure plafons que fan referència a la fascinació que l’element radi va produir entre la població, atribuint-li propietats miraculoses i present en productes de bellesa i alimentació!

Crema amb radi, el millor per a resaltar la bellesa.

Al llarg de la sala d’exposicions hi ha diferents plafons sobre les investigacions desenvolupades i les seves aplicacions per al tractament del càncer. Després hi ha 2 sales que es poden mirar des de la porta: el laboratori amb part del material que es feia servir i el despatx amb els mobles tal i com estaven quan Marie Curie va dirigir aquest centre d’investigació.

El despatx, actualment, i amb la seva directora Marie Curie, fa uns anys.

Visió parcial del laboratori.

Tots els plafons estan en francès, i la majoria en anglès. Hi ha un munt de petites informacions de l’estil “Sabies que...?”.

Una de les històries que s’explica és la del gram de Radi americà. Al juny de 1921, Marie Curie acompanyada de les seves dues filles, Irène i Eve, van viatjar als Estats Units, on van ser rebudes com a heroïnes. El punt culminant d’aquest viatge va ser l’entrega, per part del president d’Estats Units, d’1 gram de radi, aconseguit per subscripció popular entre dones americanes.

Embalatge del (primer) gram de radi americà.

El gram va ser usat per diversos experiments al Laboratori Curie i per tractar malalts a la Fundació Curie. El 1934, Marie Curie va signar un testament segons el qual donava el que quedava del gram de radi a la Universitat de París amb la condició que la seva filla Irène el pogués utilitzar durant les seves investigacions. Quan el 1929 va visitar de nou els Estats Units i un altre gram de radi li va ser entregat, Marie Curie el va donar a la Universitat de Varsòvia per a la investigació.

Finalment hi ha un petit jardí, que sembla servia de descans per als científics que hi treballaven.

Part del jardí a la sortida del Museu (foto del blog soundlandscapes.wordpress.com).

Les dues persones del museu que ens van atendre van ser molt amables, indicant-nos els altres museus de ciència de la ciutat i explicant-nos com funcionava el museu, tot en un perfecte castellà. Vam comprar un llibre de la taula periòdica en francés, per tal de millorar el nostre nivell d’aquesta llengua! Visita molt recomanable.

Grottes des Canalettes: química a les coves a la Catalunya Nord

Aquesta setmana d'agost hem estat, com cada any, amb uns amics de camping, per compartir uns dies de vacances. En aquesta ocasió hem anat a Vernet-les-Bains, on hem tingut l'ocasió de fer excursions i veure llocs interessants. Una de les visites ha estat a unes coves molt aprop d'on ens allotjàvem: www.grottescanalettes.com .

La visita és molt interessant, ja que la cova és molt gran i amb diverses cambres o parts molt diferents però d'una gran bellesa; hi podem trobar estalagtites, estalacmites, columnes, excèntriques, etc... No m'he pogut estar de fer unes quantes fotos per a que us en feu una idea:

La part més "química" de la visita està present quan arribem a una de les zones on hi ha un petit llac, al fons del qual els diversos minerlas formen agrupacions curioses, com si es tractés de coliflors. Aquestes agrupacions són cristalls de carbonat de calci (CaCO3) i tenen aquest aspecte:

D'altra banda el color d'algunes de les columnes, estalagtites, etc... és degut a la presència d'algun element o no en el compost que les forma, de manera que obtenim diferents colors:

Al final de la visita i després d'un audiovisual de 22 minuts projectat sobre la pedra, la visita acaba amb un petita exposició amb dades interessants sobre l'aigua i el seu paper en la creació d'aquestes coves; entre d'altres informacions, s'indica que Lavoisier va sr que li va descobrir (com a compost químic, s'entén); que Gay-Lussac, Dalton i Avogadro són els que la van anomenar; i que el filòsof Plató, en el seu "Llibre VIII de le Lleis", ja parlava de protegir-la i castigar els infractors que la contaminessin o malbaratessin.

Com a última curiositat, es comenta que si la Terra tingués el tamany d'una taronja, l'aigua de la que disposaríem equivaldria a una gota repartida per tota la seva superfície: veurem si algú és capaç de comprovar aquest càlcul!

Per cert, imprescindible anar abrigat, ja que la temperatura de dins és d'uns 14 ªC.

Sucre a dojo! 2017

Aquest curs hem repetit l'experiència de l'exposició "Sucre a dojo!", en la que els alumnes de 3r han calculat el sucre que porten algunes racions de diferents aliments. Un cop fets els càlculs han dissenyat i elaborat les cartolines per exposar de manera visual les quantitats de sucre que mengem amb cada aliment. El resultat ha agradat molt i ens ha fet pensar!

Ja hem vist que la idea no només és nostra sinó que la quantitat de sucre dels aliments és una preocupació com es pot veure en la recomanable pàgina www.sinazucar.org
Aquest any hem tingut l'alicient d'exposar-ho al passadís de dalt i ademés alguns alumnes de 3r han preparat una breu explicació als alumnes de 2n que han pujat a visitar-la en grups de mitja classe durant les estones de lectura.

Gràcies a Marta, Paula, Raquel, Emma, Stefania, Laia, Frank i Iván per implicar-vos en aquest projecte: sou uns cracks!