Per Sant Jordi, rosa i llibre...de ciència

Hola de nou, alumnat!

Ja sé que no actualitzo gaire sovint, o sigui que intentaré fer-ho amb més freqüència, vistes les queixes d'alguns dels assidus. Bé, si recordeu, fa un mesos, abans de Nadal us vaig recomanar alguns llibres que a mi em semblaven interessants. Ara és Sant Jordi i segur que teniu un/a pare/mare, un/a germà/germana, cosí/cosina, amic/amiga o xicot/xicota a qui li voleu regalar un llibre i no sabeu quin. Doncs bé, em permeto recordar-vos algunes de les propostes i afegir-ne alguna nova. Recordeu que qualsevol llibre que et regalen acostumes a recordar qui i quan te'l va regalar. Aquí van els que conec o he llegit, però n'hi ha molts més...!



1. "Asimov s'explica o 100 preguntes bàsiques sobre ciència" - Isaac Asimov
100 preguntes plantejades per lectors d'una revista científica i que Asimov intenta respondre de manera que s'entengui. Algunes de les preguntes les heu plantejat EXACTAMENT igual a classe. Algunes explicacions són més difícils que d'altres.




2.- "Seres y estrellas" - Jordi Llompart
El presentador del Telenotícies de TV3 durant molts anys, fa una entrevista a 3 científics (un físic, un astrònom i un antropòleg) i parlen de temes con la vida a la Terra, l'ADN, el Big Bang, etc...). Alguns dels textos els hem llegit a classe (recordeu un ocell-femella que li destrossava el niu al seu marit? O unes balenes que tenien una original manera d'aparellar-se per assegurar la reproducció?).





3. "¿Cuánto pesa una nube?" - Iris Hammelmann
¿Què és la barrera del so? ¿Hi ha fruita als sucs de fruites? ¿Per què hi ha països en què es circula per la dreta i altres per l'esquerra? Aquestes i altres preguntes es responen en aquest llibre que no he llegit sinó que només he fullejat i que tinc pendent de comprar.






4. "Una breve historia de casi todo" - Bill Bryson
Un llibre molt llarg i complert que cal llegir a estonetes i que, entre d'altres coses, explica anècdotes de la vida d'alguns científics (Newton, Einstein...), o càlculs molt curiosos (¿quantes llaunes de refresc caldria apilar una sobre l'altra cobrint tota la superfície de la Terra per tenir el número equivalent de molècules que hi ha en 2 grams d'hidrogen?). És una mica complicat en alguns moments, però als que us agradi la ciència li anireu trobant la gràcia.






5. "Cosmos" - Carl Sagan
Aquest segur que els vostres pares el recorden (i si no, els ho pregunteu) de quan el van fer a la tele fa ja uns quants anys. Més que un llibre, són una sèrie de DVDs en els que es parla des de l'evolució i la velocitat de la llum, fins a l'origen de l'univers i els possibles extraterrestres, tot fet amb unes animacions i unes històries molt originals i amenes. A més, tot des d'un punt de vista molt optimista, que és el que de vegades ens fa falta a la ciència.



Bé, hi ha molts més llibres que m'hauria agradat recomanar-vos, però no em vull fer més pesat. Res més, com sempre espero els vostres interessants comentaris. I d'aquí uns dies, més novetats al bloc!

La Física i les seves unitats

Hola de nou, alumnat!

Ja fa uns dies que estem treballant la part de Física i, com veieu, és bastant diferent al que haviem fet fins ara de Biologia i Geologia. Sobretot, no us desanimeu, ja que al principi no "entra" tan bé com la Biologia, per exemple, però si aprofundim una mica pot ser força divertida. Com sempre us dic, ànim i a treballar!

Us publico una notícia de fa uns anys, però que no deixa de ser curiosa. Fa referència a que, en Física, quan donem un resultat d'un problema, no podem donar només una xifra sinó que cal acompanyar a la xifra amb una unitat (kilograms, segons, metres... el que toqui)... o podem tenir problemes!

Fins demà, que alguns de vosaltres fareu una pràctica de física en la que sortirem una estona al pati.

La sonda espacial Mars Climate estrella en Marte.

¿Son importantes las unidades de medida?

(text extret de la revista digital "El rincón de la Ciencia")

El pasado 23 de Septiembre de 1999 nos llegó la noticia de que la sonda espacial Mars Climate, enviada por la NASA para mantenerse en órbita marciana y estudiar el clima del planeta, se estrelló en Marte y quedó completamente destruida. Según fuentes de la NASA el desastre fue debido a un error en la conversión al Sistema Internacional de unidades de los datos que se habían suministrado al ordenador de abordo.

¿Por qué ha ocurrido el desastre? Según los datos que ha proporcionado la NASA, en la construcción de la sonda espacial participaron varias empresas. En concreto la Lockheed Martin Astronauticsde Denver fue la encargado de diseñar y construir la sonda espacial, mientras que la Jet Propulsion Laboratory de Pasadena fue la encargada de programar los sistemas de navegación de la sonda. P

ero resulta que los dos laboratorios no trabajan de la misma manera, el primero de ellos realiza sus medidas y proporciona sus datos con el sistema anglosajón de unidades (pies, millas, libras, ....) mientras que el segundo utiliza el Sistema Internacional de unidades (metros, kilómetros, kilogramos, ...).

Así parece que el primero de ellos realizó los cálculos utilizando el sistema anglosajón y los envió al segundo, pero los datos que proporcionó iban sin especificar las unidades de medida utilizadas de manera que el segundo laboratorio utilizó los datos numéricos que recibió pero los interpretó como si estuvieran medidos en unidades del Sistema Internacional. El resultado fue que los ordenadores de la nave realizaron los cálculos de aproximación a Marte de una forma errónea, por lo que la nave quedó en una órbita equivocada que provocó la caída sobre el planeta y su destrucción al chocar con la atmósfera marciana.