Com és de gran 1 metre cúbic?

Després d'unes setmanes mogudetes, recopilant bricks, comptant-los i muntant-los, hem aconseguit el nostre Big Brick. Gràcies a tot l'alumnat i professorat de l'Institut Marta Mata de Montornès del Vallès del curs 2014-2015 per la seva ajuda a fer-lo possible. Ara ja sabem com és de gran 1 metre cúbic. A més, ens han donat un dels premis de l'ediciçó d'enguany del concurs www.videomat.cat. Visca!

https://www.youtube.com/watch?v=KVd8NfX0ktw

El meu agraïments especial als alumnes més implicats en aquest projecte: la Ruth, l'Estrella i en Marc. I també a l'Andreu, la Rosabel i en Patxi, els companys que m'han impulsat, han col·laborat activament i m'han ajudat a fer-ho possible.

Preguntes, preguntes i més preguntes

Benvolguts alumnes! Sembla que molts de vosaltres aneu per científics... no pareu de fer preguntes sobre qüestions de ciència a classe i precisament això és el que fan els bons científics. De vegades les respostes poden ser més complicades de trobar o fins i tot ens hem de conformar amb altres preguntes encara millor fetes. Com ho veieu tot plegat? Anem a llençar a l'aire la primera pregunta, de la que ja hem obtingut respostes, però estaria bé que les possèssiu aquí i a veure si entre tots trobem la "veritat". Podríem agafar un full de paper suposant que "realment" només tingués 2 dimensions? A veure què hi dieu! Fins demà! Ah, feu els deures!

PD: una de les resposts a aquesta pregunta ha estat: Què vol dir agafar?

Preguntes, preguntes...i més preguntes

Hola de nou! Doncs ja tenim aquí les vacances, sembla que no tenien d'arribar mai i ja hi som. Espero que TOTS I TOTES pogueu disfrutar-les al màxim i us ho passeu d'allò més bé. Abans que us poseu el banyador i les xancles i no us els traieu fins el setembre, us demanaré una cosa.

Durant tot el curs heu estat fent un munt de preguntes, la majoria d'elles molt interessants. Algunes han tingut resposta i d'altres no. Us passo la llista de 10 de les vostres preguntes, les que m'han semblat més curioses o treballades o pensades o simplement m'han cridat l'atenció per alguna raó o altra. M'agradaria que votéssiu la que més us agradi. ¿D'acord? Espero els vostres comentaris i VOTACIONS. Fins aviat! I poseu-vos protector solar!

TOP10 preguntes de Ciència

1. ¿Per què els dits s'arruguen quan estem a l'aigua molta estona?
2. ¿Què va passar abans del big bang?
3. ¿Què són les lleganyes i perquè es produeixen?
4. ¿Com és que podem reanimar algú al fer-li el boca a boca si li estem donant aire ple de CO2 i no d'O2?
5. ¿Per què tenim singlot?
6. ¿Per què la gent es mor?
7. Si anem cap al centre de la Terra, ¿la gravetat augmenta?
8. ¿Per què la flama d'un encenedor sempre va cap amunt?
9. ¿Què és la melanina? ¿És una hormona?
10. ¿Què és la vida?

Que la força us acompanyi!

¿Us sona la frase del títol? Bé, no sé si sou seguidors de la saga Star Wars, ja sigui de la trilogia dels anys 70 o la que van fer fa uns 5 o 6 anys; els que ho sou podeu recordar que és una de les frases que més sentit dóna a aquestes pel.lícules. Això us dic: que la força us acompanyi en el que falta de curs (que és ben poc) o sigui que apreteu que encara podeu millorar les notes.

Per cert, per què us parlo d'Star Wars? Bé estem parlant del so i de la llum, i aquestes pel.lícules van destacar, a part de la història en sí, per uns espectaculars efectes especials, sobre tot en la part en que les naus espacials dels Rebels i de l'Imperi protagonitzaven combats amb raigs làser en mig de l'espai... la llàstima de tot això és que en algunes de les escenes van cometre una errada científica important. ¿Sabrieu dir què és el que falla en aquestes escenes? Pista: té a veure, òbviament amb el so... A veure si us animeu a dir la vostra!

La pregunta de l'alumne (1)

Com ja us he comentat més d'una vegada, les classes de Ciències de la Naturalesa de 2n d'ESO a l'IES Marta Mata les trobo molt interessants, per què la majoria de vosaltres esteu constantment fent-vos preguntes, algunes de les quals són les que s'han fet (i fins i tot contestat) les ments científicament més avantatjades de cada època.

I, ves per on, que m'he trobat amb una pregunta que m'ha fet un/una de vosaltres i que jo mateix em vaig plantejar quan era estudiant. És d'aquelles preguntes que quan te la plantegen penses: "Clar, no és lògic!!". A veure si entre tots podem treure'n l'entrallat. Qualsevol teoria que proposeu serà benvinguda, si és que està pensada una mica, clar.

Què dieu? Ah, sí! La pregunta! Aquí va: resulta que quan estem a dalt d'una muntanya acostuma a fer fred, fins i tot, a estar nevat i cal anar abrigats. Quan baixem de la muntanya, fa més caloreta i no cal anar tan abrigats. ¿Com és possible que passi això si quan estem a dalt de la muntanya estem més a prop del Sol i, per tant, hauria de fer més calor?

¿Algú s'atreveix a donar una explicació? Vinga, científics!

Per cert, la foto és d'una muntanya que es diu Kilimanjaro i que està a l'Àfrica. Per més informació... busqueu una mica!

Els glaçons i la bufanda

Benvolgut alumnat!

Avui a 2n B i 2n C hem començat una nova unitat de la nostra estimada Física que es diu "Calor i temperatura". I a part de fer el full d'objectius, algunes explicacions i algun quadre-resum d'aquests que agraden tant (sobretot a mi), hem fet un petit experiment.

No l'explico per a que els de 2n A, demà el puguin experimentar ells mateixos. Però, tal i com us he dit a classe, estaria bé que em comentéssiu què és el que hem fet, què heu vist i per què ha passat el que ha passat. Era el que us esperàveu? O no?

Espero els vostres comentaris científics i les vostres teories, a veure fins on arribem! Fins demà!

La Física i les seves unitats

Hola de nou, alumnat!

Ja fa uns dies que estem treballant la part de Física i, com veieu, és bastant diferent al que haviem fet fins ara de Biologia i Geologia. Sobretot, no us desanimeu, ja que al principi no "entra" tan bé com la Biologia, per exemple, però si aprofundim una mica pot ser força divertida. Com sempre us dic, ànim i a treballar!

Us publico una notícia de fa uns anys, però que no deixa de ser curiosa. Fa referència a que, en Física, quan donem un resultat d'un problema, no podem donar només una xifra sinó que cal acompanyar a la xifra amb una unitat (kilograms, segons, metres... el que toqui)... o podem tenir problemes!

Fins demà, que alguns de vosaltres fareu una pràctica de física en la que sortirem una estona al pati.

La sonda espacial Mars Climate estrella en Marte.

¿Son importantes las unidades de medida?

(text extret de la revista digital "El rincón de la Ciencia")

El pasado 23 de Septiembre de 1999 nos llegó la noticia de que la sonda espacial Mars Climate, enviada por la NASA para mantenerse en órbita marciana y estudiar el clima del planeta, se estrelló en Marte y quedó completamente destruida. Según fuentes de la NASA el desastre fue debido a un error en la conversión al Sistema Internacional de unidades de los datos que se habían suministrado al ordenador de abordo.

¿Por qué ha ocurrido el desastre? Según los datos que ha proporcionado la NASA, en la construcción de la sonda espacial participaron varias empresas. En concreto la Lockheed Martin Astronauticsde Denver fue la encargado de diseñar y construir la sonda espacial, mientras que la Jet Propulsion Laboratory de Pasadena fue la encargada de programar los sistemas de navegación de la sonda. P

ero resulta que los dos laboratorios no trabajan de la misma manera, el primero de ellos realiza sus medidas y proporciona sus datos con el sistema anglosajón de unidades (pies, millas, libras, ....) mientras que el segundo utiliza el Sistema Internacional de unidades (metros, kilómetros, kilogramos, ...).

Así parece que el primero de ellos realizó los cálculos utilizando el sistema anglosajón y los envió al segundo, pero los datos que proporcionó iban sin especificar las unidades de medida utilizadas de manera que el segundo laboratorio utilizó los datos numéricos que recibió pero los interpretó como si estuvieran medidos en unidades del Sistema Internacional. El resultado fue que los ordenadores de la nave realizaron los cálculos de aproximación a Marte de una forma errónea, por lo que la nave quedó en una órbita equivocada que provocó la caída sobre el planeta y su destrucción al chocar con la atmósfera marciana.

Documental Tierra

Benvolguts alumnes!

Alguns de vosaltres ja heu vist al menys una part del documental "Tierra". Els que no ho heu fet encara intentaré que en els propers dies pugueu veure'l.

M'agradaria que em féssiu algun comentari al respecte, ja sigui la vostra opinió (sobre tot), el que més us ha sorprès, el que us ha agradat i el que no, si heu après alguna cosa nova...

Com sempre, espero els vostres comentaris i aportacions, que normalment acostumen a ser força interessants i enriquidors ;)

El depredador més gran de la història va patrullar els mars i va pesar 45 tones

Una recreació del gegantí pliosaure, que arribava als 15 metres de llarg, capturant un plesiosaure. Foto: ATLANTIC PRODUCTIONS

17/03/09

AGÈNCIES OSLO (EL PERIODICO)

Les restes d'un monstre carnívor que va habitar els mars en el regnat dels dinosaures i va superar en mida el famós Tiranosaurus Rex, el predador més gran del Cretàcic, han estat descobertes en una illa de l'arxipèlag àrtic de Svalbarb.

Segons publiquen la Universitat i el Museu d'Història Natural d'Oslo (Noruega), un grup d'investigadors noruecs dirigits pel doctor Jorn Hurum i que comptaven amb l'ajuda del professor Patrick Druckenmiller, considerat una autoritat mundial en rèptils marins i membre del Museu del Nord de la Universitat d'Alaska, han trobat la part posterior del crani de l'animal al sud-oest de l'illa noruega de Spitsbergen.

La troballa "ha estat descrita com un dels descobriments més significatius del Juràssic". El depredador ha estat identificat com una nova espècie de pliosaure, un grup ja extint de rèptils aquàtics caracteritzats per un crani enorme, un coll curt i quatre aletes per desplaçar-se a l'aigua.

Dues vegades més gran que el 'Tiranosaurus Rex'

Les mesures de la part posterior del crani i 20.000 fragments ossis més trobats a l'illa àrtica mostren que la criatura ocupava la cúspide de la cadena alimentària i vivia a base de menjar calamars, peixos i altres rèptils marins.

Per fer-se una idea de la colossal mida del pliosaure, el seu cap era dues vegades més gran que el del Tiranosaurus Rex i la seva mandíbula estava esquitxada de dents de gairebé 30,5 centímetres de longitud.

Els paleontòlegs calculen que l'animal, amb una mossegada que era quatre vegades més poderosa que la del Tiranosaurus Rex, mesurava 15 metres de llarg, pesava 45 tones i va dominar els oceans fa 147 milions d'anys.

Un delfín rosa único en el mundo sorprende a los científicos

Foto: ERIK RUE
4/03/09

EL PERIÓDICO
LAGO CALCASIEU

Fue descubierto hace un par de años, pero, que se sepa, solo hay uno en el mundo, y sigue maravillando a los científicos. Se trata de un extraño delfín albino, de color rosado y carácter esquivo que habita el lago Calcasieu, en el sur de EEUU.

El animal se deja ver junto a otros cuatro delfines, todos grises y normales, y las únicas fotos disponibles (como la que acompaña esta información) fueron tomadas por el capitán de un pequeño barco que suele navegar por el lugar.

Los únicos parientes conocidos son los delfines rosados (que no albinos) que habitan la cuenca del río Amazonas, en Suramérica.