dilluns, 5 d’agost de 2019

Musée Curie, París

Si ets dels que t’agrada la Ciència, París és un destí molt interessant. Per exemple, la Tour Eiffel és plena dels noms de personatges il•lustres de França: matemàtics, filòsofs, topògrafs, físics, químics... També hi ha diversos carrers que porten els noms de científics amb aportacions importants.

Carrer dedicat a un físic i químic conegut pels alumnes de 3r d’ESO.

Amics i guies ens van recomanar els diferents museus de la ciència que hi ha a la ciutat: la Cité des Sciences et de l'Industrie (ple d’activitats interactives i d’exposicions, com la de microbiota intestinal, fins el 4/8/19, i les de física, concretament la d’astronomia i la de l’evolució d’aquesta branca de la ciència: clàssica, relativista i quàntica); el Palais de la Decouverte (amb demostracions pràctiques de química i exposicions com la de la presència de verí als éssers vius); i el Musée des Arts et Métiers (a aquest no hi vam poder anar, però sembla ser que més enfocat a la part tècnica i de maquinària, amb part del material que va fer servir Lavoisier per a desenvolupar els seus experiments).

Rue Pierre et Marie Curie, on trobareu el Musée Curie.

Vam anar als dos primers museus recomanats, però també un matí ens vam escapar a veure’n un altre, molt més petit i acollidor: el Museu Curie. Situat a prop del Panteó, al carrer Pierre i Marie Curie, consisteix en un sala on hi ha plafons informatius distribuits en 4 temes: A) la família amb 5 premis Nobel; B) el radi, entre el mite i la realitat; C) el laboratori Curie, entre la Física i la Química; D) la Fundació Curie per al tractament del càncer.

Plafó introductori per situar el visitant on es troba. Marie Curie va ser la directora del Laboratori Curie al Institut del Radi, construit el 1914 per allotjar els estudis i les aplicacions de la radiació en el tractament del càncer, fins el 1934.

D’una banda podem veure ressenyes biogràfiques de la família: el matrimoni Curie, format per Pierre Curie i Marie Curie-Sklodowska; i la seva filla Irène i el seu marit, Frédéric Joliot. Entre tots van aconseguir 5 premis Nobel, pels seus descobriments científics, entre ells, els elements radi i poloni, i la radiació articial. Suposo que a tothom li sona el nom de Marie Curie i el relaciona amb la ciència, i en concret amb la radiació, per a més informació, podeu donar un cop d'ull a la xarxa.

També es poden veure plafons que fan referència a la fascinació que l’element radi va produir entre la població, atribuint-li propietats miraculoses i present en productes de bellesa i alimentació!

Crema amb radi, el millor per a resaltar la bellesa.

Al llarg de la sala d’exposicions hi ha diferents plafons sobre les investigacions desenvolupades i les seves aplicacions per al tractament del càncer. Després hi ha 2 sales que es poden mirar des de la porta: el laboratori amb part del material que es feia servir i el despatx amb els mobles tal i com estaven quan Marie Curie va dirigir aquest centre d’investigació.

El despatx, actualment, i amb la seva directora Marie Curie, fa uns anys.

Visió parcial del laboratori.

Tots els plafons estan en francès, i la majoria en anglès. Hi ha un munt de petites informacions de l’estil “Sabies que...?”.

Una de les històries que s’explica és la del gram de Radi americà. Al juny de 1921, Marie Curie acompanyada de les seves dues filles, Irène i Eve, van viatjar als Estats Units, on van ser rebudes com a heroïnes. El punt culminant d’aquest viatge va ser l’entrega, per part del president d’Estats Units, d’1 gram de radi, aconseguit per subscripció popular entre dones americanes.

Embalatge del (primer) gram de radi americà.

El gram va ser usat per diversos experiments al Laboratori Curie i per tractar malalts a la Fundació Curie. El 1934, Marie Curie va signar un testament segons el qual donava el que quedava del gram de radi a la Universitat de París amb la condició que la seva filla Irène el pogués utilitzar durant les seves investigacions. Quan el 1929 va visitar de nou els Estats Units i un altre gram de radi li va ser entregat, Marie Curie el va donar a la Universitat de Varsòvia per a la investigació.

Finalment hi ha un petit jardí, que sembla servia de descans per als científics que hi treballaven.

Part del jardí a la sortida del Museu (foto del blog soundlandscapes.wordpress.com).

Les dues persones del museu que ens van atendre van ser molt amables, indicant-nos els altres museus de ciència de la ciutat i explicant-nos com funcionava el museu, tot en un perfecte castellà. Vam comprar un llibre de la taula periòdica en francés, per tal de millorar el nostre nivell d’aquesta llengua! Visita molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari